Art i Memòria: "Refugiats i guerres", de Joan Pallarès

Art i Memòria: Refugiats i guerres, de Joan Pallarès

Del 14 de juny de 2015 al 4 de gener de 2026

Joan Pallarès Ferrer (Barcelona, 1955). 

Va començar a dibuixar l'any 1980 a Sitges i posteriorment va estudiar Art a l'escola EINA de Barcelona.
Durant una època, expressada en diverses galeries de la mateixa ciutat com amb l'exemple a la galeria D.Barcelona (1989) que em va inspirar per mostrar la meva obra a Madrid l'any 1990 amb gran èxit. Va ser membre durant els anys de la col·lecció XINA-ART de Barcelona els anys 2000 i, l'any 2005, va exposar a la Galeria d'Art Jordi Barnadas. L'any 1983 va ser present al Festival Internacional De Cine Fantástico de Sitges, seleccionat per al IV Saló Del Còmic de Barcelona. Va ser seleccionat en mostres col·lectives, de Sala Pares i Galería Tache. L'any 2000 es va fer una exposició col·lectiva "7 artistes de Barcelona" a la ciutat de Bobigny (París), i en 2.004 exposicions al Museu de Logroño “Octubre tinto”. L'any 2012 va realitzar una exposició individual anomenada “Projecte Delta Del Llobregat” al Centre d'Art Torre Balcells. L'any 2013 es van traslladar a Valladolid, on va ser seleccionat al Certamen de Pintura ACOR. Va treballar a la Biblioteca de Villanueva de la Peña (Cantàbria), al Museo de la Piedra de Campaspero i l'any 2019, al Castillo Torrelobatón.

Lluny de cenyir-se a la pintura tradicional, l’obra de Joan Pallarès ha evolucionat cap a creacions més complexes i de caire transcendental, a mig camí entre l’assemblatge i la instal•lació, on es mesclen disciplines com la pintura, la fotografia i l’escultura. Tanmateix, mai ha abandonat del tot la disciplina pictòrica com ho reflecteix la seva sèrie de panoràmiques industrials de la ciutat de Barcelona. Instruït a l’escola d’art i disseny EINA, l’any 1990 fundà, juntament amb el pintor Josep Maria Cabané, l’escola de dibuix i pintura Carme 30.

Fa temps que sento un dolor profund pel drama dels refugiats que es viu a tot el planeta i, gràcies al meu treball amb el dibuix i la pintura, puc sublimar la frustració de no poder fer res sobre aquest patiment; alhora és una tasca de denúncia, davant tanta deshumanitat. Aquest projecte està format pel tema dels refugiats i les guerres. El patiment dels refugiats és inhumà i està afectant milions de persones i famílies a tot el món. El mar Mediterrani ha esdevingut un mar de mort. Concretament a Europa, ho estem tractant sense cap compassió, agreujant el problema, i, en comptes de donar solucions, creem barreres, murs, camps de milers de refugiats. Les màfies s'aprofiten de la indefensió de tots; surten de viure veritables inferns, guerres, pandèmies, gana, malalties i morts. Els que tenen la sort d'entrar al continent són segregats, demonitzats i la majoria maltractats. A partir del tema dels refugiats, va sorgir el treball sobre la Primera i la Segona Guerra Mundial, de les quals encara no hem tancat ferides ni fet profundes reflexions. Crec que és un dels motius pels quals vivim una crisi planetària actualment i, en concret, el drama de la immigració.

Molts dels refugiats fugen de guerres. En dibuixar sobre aquest drama de manera natural, vaig començar a treballar sobre les dues guerres europees, ja que les immigracions massives són, en part, resultat de la gana, de les pandèmies, del colonialisme... i, en definitiva, de la manca d'humanitat.

El material que utilitzo per elaborar les meves imatges és el carbó siberià (dur, mal·leable i greixós, molt útil per crear volums, generar dramatisme i donar força a les figures). Els suports sobre els quals elaboro la meva feina són: cartrons, fustes i per fer collage papers de diari, notes amb textos i signes meus. Trio aquests materials perquè són fràgils, parlen de la impermanència de l'ésser humà, les ferides, les cicatrius i la història.

Joan Pallarès Ferrer

Més informació a:

Instagram de Joan Pallarès