L’experiència traumàtica de la Guerra Civil i de l’exili no només ha arribat als nostres dies a través del testimoni fotogràfic de Robert Capa, Manuel Moros, Auguste Chauvin, Agustí Centelles o Francesc Boix, el fotògraf de Mauthausen, per citar-ne alguns.

Els nombrosos artistes, intel·lectuals i polítics que engruixien les files de l’èxode de 1939 ens han llegat una important producció artística, literària i científica.

En l’àmbit de les arts plàstiques, molts artistes van deixar testimoniatge de la seva experiència. Antoni Clavé, Josep Franch-Clapers, Carles Fontseré, Nicomedes Gómez, Josep Bartolí, Josep Subirats, Manolo Valiente, José Lamuño... són alguns d’aquests creadors. Al MUME es pot gaudir de la visió d’una part de l’obra de Josep Franch-Clapers (Castellterçol,1915-Saint-Rémy, 2005) que mostra la vida als camps de concentració francesos i als batallons de treballadors estrangers.

La literatura catalana fou molt prolífica en aquells anys de desterrament. Nabí de Josep Carner, les Corrandes d’exili de Joan Oliver “Pere Quart”, les Elegies de Bierville de Carles Riba, Els Fugitius i Els Vençuts de Xavier Benguerel, K.L. Reich de Joaquim Amat-Piniella són algunes de les obres que només es poden explicar des de la perspectiva de l’exili dels seus autors. Per a ells la literatura els oferí l’oasi de llibertat que la seva condició d’exiliat no els permetia sentir. A través de la llengua materna es retrobaven amb la pàtria que havien hagut d’abandonar a contracor i materialitzaven amb l’escriptura els sentiments, angoixes i pors de la vida quotidiana.

Així mateix, el testimoniatge directe de la guerra civil i l’exili d’historiadors com Ferran Soldevila, recollit en els Dietaris de l’exili i el retorn, o d’ Antoni Rovira i Virgili en Els darrers dies de la Catalunya Republicana, han esdevingut obres de consulta obligatòria per a qui pugui interessar aquest període històric.

També fou molt prolífica la premsa escrita ja des dels primers moments als camps de concentració francesos. Fora de França, l’altre país ric en publicacions en català fou Mèxic.

Entre aquesta premsa periòdica cal distingir publicacions sovint més efímeres, vinculades a partits polítics i sindicats com La Humanitat, Treball, Endavant... Altres publicacions periòdiques rellevants foren Revista de Catalunya, El Poble Català, Quaderns de l’Exili, la Revista dels catalans d’Amèrica...

En alguns països receptors, l’arribada d’exiliats republicans contribuí a donar un nou impuls a publicacions ja existents creades per emigrants catalans a països com Xile i Argentina com és el cas de les revistes Germanor o Ressorgiment.


En aquesta sala dedicada al llegat de l’exili, a banda d’artistes i escriptors, també hi tenen cabuda polítics, resistents, homes de ciència, etc. Tot plegat indica que l’exili republicà va tenir també una rellevància qualitativa indubtable. Les pèrdues en capital humà i científic van ser enormes, en molt sentits irrecuperables. Tanmateix, malgrat tots aquests obstacles, a l’exili es van endegar i desenvolupar grans carreres artístiques i científiques que, sovint, se’n van beneficiar els països d’acollida, especialment Mèxic i alguns altres Estats llatinoamaericans.

Com a cloenda de l'espai expositiu d'aquesta sala dedicada al llegat de l'exili, hi ha una petita estança que recorda diversos empordanesos exiliats, un espai de fotografia contemporània (Alfred Mauve) relatiu als llocs de pas cap a l'exili de l'Empordà i una vitrina on es recullen testimonis i herències documentals de l'exili, on, de manera alternativa, es mostren donacions i cessions dels protagonistes de l’exili republicà des d'una òptica més individualitzada i personal a la vitrina que anomenem "Biografies d'exiliats". 

visita virtual banner cat1 250p

StorymapCAT

WebdocCAT

mcp

Agenda

<<  <  Març 2024  >  >>
 Di  Di  Di  Di  Di  Di  Di