Art i Memòria: "Autrui", de Sinem Tas

Art i Memòria: "Autrui", de Sinem Tas

Del 18 de gener al 8 de juny de 2025

Com a part de la Residència Artística Faberllull, vaig entrevistar a Francesca Pujol Fabré (Paquita) a Girona els dies 17 i 18 de setembre de 2022. Vaig realitzar l'entrevista amb un mètode semiestructurat i en profunditat, que permetia a Paquita parlar lliurement sobre temes relacionats, juntament amb les preguntes preparades prèviament.

Paquita té 91 anys. Als cinc anys va fugir de Girona amb la seva mare, les seves germanes grans i els veïns, buscant refugi al camp de concentració d'Argelers, a França. En tornar, es van assabentar que els seus dos germans grans van morir a la guerra. Durant les entrevistes, la filla de Paquita, Maria Àngels, va traduir del català a l'anglès. Vaig preguntar sobre els records de la Paquita del franquisme a Espanya, les seves experiències durant l'exili i la seva vida com a dona durant la dictadura. Durant l'entrevista hem viscut moments molt emotius i intensos.

Algunes de les paraules de Paquita:

Recordo que l’estació estava plena de gent amb les bosses. Durant el viatge, les meves germanes es queixaven que estaven cansades i les seves coses pesaven massa. La meva mare es va aturar i va agafar l'abric de la meva germana i el va llançar per sobre del pont. "Ara ja no pesa", va dir. Portava la meva nina tot el camí. No me la volia perdre i recordo que estava molt contenta de tenir la meva nina amb mi quan vam arribar a França.*

La seva narració i la seva fotografia es van recollir per formar part de properes instal·lacions artístiques amb formats d'imatge, text i so.

*Aquest paràgraf va aparèixer al capítol del llibre A Self-Reflexive Assessment: Closing a Circle Opened with Franco, on vaig escriure sobre les meves experiències amb Paquita i el poder curatiu de l'art en el seu cas. Actualment, el capítol s'està preparant per a la seva publicació al llibre El poder curatiu de l’art: Art i benestar des de diferents perspectives a Turquia.

Aquesta exposició forma part d'un projecte més ampli, del mateix nom, AUTRUI. Aquest projecte consisteix en la instal·lació artística de la fotografia, el text i l'àudio com a mecanismes que revelen capes de significat. La pràctica crea una forma d'instal·lació artística mecanismes per fotografiar expressions de l'ull humà com a representació de l'absolut. Altres, connectats pel fil de narracions individuals. El projecte inclou a contextualització del concepte d'Altre i alteritat pels filòsofs francesos Emmanuel Lévinas i Jacques Derrida.

Sinem Tas (Ankara, Turquia, 1987), fotògrafa i documentalista, ha fet el doctorat a Multi Media Art, a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Lisboa i és investigadora del Centre de Recerca del CIEBA. Ha treballat com a fotoperiodista en un diari local que cobria notícies i protestes a Esmirna, Turquia el 2013. Ha estat fotògrafa i cineasta independent a Lisboa des del 2014 i va participar en projectes de cursos de cinema KINO DOC a Portugal. Va completar el màster en Art Multimèdia / Fotografia a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Lisboa. El 2017, va dirigir el seu primer documental "My Kaaba is HUMAN", que es va projectar en diversos festivals de cinema a diferents països. El documental va inspirar el seu projecte en curs AUTRUI (anteriorment anomenada My Kaaba is HUMAN) on fa fotografies d'ulls i documenta històries de persones de diferents cultures i països. Va participar en exposicions col·lectives a Portugal, Espanya i Turquia; va fer exposicions individuals a Portugal, Turquia i el Marroc.

El passat 2022 va participar en una residència artística a Olot (Faberllull), on va entrevistar a Francisca Pujol Fabré (Girona, 1933), sobre la seva vivència de la Guerra Civil, l'exili i la dictadura militar franquista.

Més informació a:

Web de Sinem Tas

My Kaaba is HUMAN, Europe, 2018.

All escapes start at home / Interview with Sinem Taş translated into English, Turkey, 2020.

Instagram: https://www.instagram.com/autruitr/  i https://www.instagram.com/autruiofficial/