Exposició: Vides errants: Postguerres i exilis dels germans Pi i Sunyer

Exposició: Vides errants: Postguerres i exilis dels germans Pi i Sunyer

Inauguració: Dissabte 11 de març de 2017.

Exposició de l'11 de març al 2 de juliol de 2017.

El títol de l’exposició, “Vides errants. Postguerres i exilis dels germans Pi i Sunyer”, evoca de manera diàfana el que va suposar en el si de la família Pi i Sunyer –com també va succeir a moltes altres persones– la derrota republicana en la Guerra Civil espanyola. És l’inici d’un difícil periple per aquests tres germans, representants  –amb les seves respectives famílies-– d’una classe mitjana preparada i culte que s’havia fet seu el projecte republicà. August Pi i Sunyer, fisiòleg de renom i catedràtic de la Universitat de Barcelona, Santiago Pi i Sunyer, també fisiòleg prestigiós i catedràtic a la Universitat de Saragossa, i Carles Pi i Sunyer , enginyer de carrera i polític destacadíssim, encarnen la viva imatge d’uns homes il·lustrats que havien apostat pel progrés en tots els àmbits de la societat del seu temps. August i Santiago, amb la seva feina universitària, es van lliurar a la  ciència. Carles, a diferència dels seus germans, dedicarà la seva vida a la política i ocuparà càrrecs de gran responsabilitat durant l’època republicana tant en el període de pau com en la guerra. Aquest darrer serà, entre altres, president d’Esquerra  Republicana de Catalunya entre 1933 i 1935, diputat a les Corts espanyoles i ocuparà diversos càrrecs rellevants com Ministre de Treball del govern de la República espanyola,  Alcalde de Barcelona, Conseller de Cultura i Conseller en Cap de la Generalitat. Així mateix, a l’exili presidirà el Consell Nacional de Catalunya (1941-1945) i serà membre del govern de la Generalitat a l’exili (1945-1947). Carles Pi i Sunyer també va mostrar en el decurs de la vida unes grans dots com a escriptor.

El seguiment dels tres germans Pi i Sunyer en el seu exili permet mostrar la fractura que va suposar la Guerra Civil per al nostre país. En aquest sentit, d’una banda, a l’exposició es mostrarà el llarg i complex itinerari d’uns homes, amb les seves respectives famílies (amb un paper molt rellevant de les seves esposes: Carmen Bayo, Mercedes Cuberta i Carmen Cuberta), que deixen el seu país amb l’esperança d’un retorn pròxim que no s’acabarà de produir mai a causa de la consolidació del franquisme. Els germans Pi i Sunyer, pel seu passat catalanista i republicà, en l’Espanya del Nuevo Estado seran objecte de depuració professional i patiran les conseqüències de la Llei de Responsabilitats Polítiques. No tenien lloc en l’Espanya nacionalcatòlica i nacionalsindicalista. Per tant, el seu exili es converteix en una clivella que no acabarà de cicatritzar mai, malgrat que els dos fisiòlegs (Santiago i August) refaran les seves carreres universitàries a l’Amèrica Llatina.

En definitiva, aquesta exposició que comptarà amb  documents i objectes originals procedents majoritàriament dels fons familiars,  té el repte d’evocar una experiència d’exili amb totes les seves conseqüències: desarrelament, viatges i desplaçaments a través del món (entre Europa i Amèrica principalment), separacions familiars, preocupació constant per un possible retorn i, especialment, l’enyorança, simbolitzada en Roses, el paradís perdut dels Pi i Sunyer, on abans de la guerra passaven els seus estius.

Organitza: MUME, Arxiu Històric i Fons documental de la Fundació Carles Pi i Sunyer i l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural.

Comnissariat:  Laia Arañó, Margaret Townsend Pi-Sunyer i Carme Pi-Sunyer Peyrí.