Exposició "De la República a l'exili. Els camins de les mestres" de la Biblioteca de la UdG

Titre:
Exposició "De la República a l'exili. Els camins de les mestres" de la Biblioteca de la UdG
Date:
Ven, 30. juin 2023 - Dim, 15. octobre 2023
Catégorie:
Exposició Temporal Històric

Description

Exposició "De la República a l'exili. Els camins de les mestres" de la Biblioteca de la UdG
 
IMG 20230630 WA0008
 
 
“De la República a l’exili: els camins de les mestres” conté els materials de l’exposició realitzada a la Biblioteca del campus Barri Vell de la Universitat de Girona (març-juny 2023). Partint de les fitxes de tretze mestres del Fons del Magisteri Exiliat de Catalunya, fruit de la recerca del professor emèrit Salomó Marquès, s’han cercat fonts documentals i bibliografia de cadascuna de les mestres i s’han arxivat en el gestor bibliogràfic Zotero deixant-les disponibles en accés obert. Amb les dades, s’han elaborat dos mapes amb les rutes de l’exili, un mapa digital interactiu disponible en línia a Instamaps i el mapa de l’exposició. Per a cada mestra, Salomó Marquès ha elaborat una breu biografia i d’aquests textos, se n’han extret les línies temporals, que s’acompanyen amb imatges de les mestres.
 
La guerra és una de les bestieses més enormes que pot patir una societat, i si aquesta és com la nostra del 1936 al 1939, encara més. Si fem nostres les paraules del poeta argentí Juan Gelman el 2008 a Salamanca, en el congrés sobre memòria històrica: “Se van los dictadores y llegan los organizadores del olvido”, resulta que a pesar dels anys de democràcia encara ens queda camí per córrer i recuperar la nostra història.
 
Dos anys més tard, Michelle Bachelet, que el 2018 seria nomenada Alta Comissionada de l’ONU pels Drets Humans, en una entrevista publicada a La Vanguardia el 19 de maig de 2010 manifestava: “Sobre el olvido no se puede construir ninguna convivencia. Para poder avanzar hay que conocer todo el pasado y afrontarlo. (…) la única manera de avanzar es conocer la historia, afrontarla y reparar los daños infligidos a las víctimas”.
 
I aquí estem per recuperar part de la història de les mestres de Catalunya que durant els anys republicans, i en alguns casos ja anys abans, treballaren a les escoles del país. I ho feren amb entusiasme i amb el convenciment que es podia millorar el país mitjançant l’educació i l’escola, una escola que els ensenyava a pensar i no pas a emmagatzemar.
 
Hem escollit tretze d’aquestes mestres de diferents perfils que varen treballar en diferents poblacions i que a causa de la dictadura varen haver de marxar del país i viure exiliades en diferents països. Algunes tornaren, d’altres no. Són el testimoni clar del progrés educatiu dels anys republicans, especialment els anys de pau.
 
Conèixer el testimoni d’aquestes dones, la seva categoria humana i professional, és un estímul per avançar a favor d’una escola coeducadora, lliure, plural i acollidora en un país més democràtic i just.
 
El text de Salomó Marquès i Sureda, situat a l’entrada de l’exposició “De la República a l’exili: Els camins de les mestres”, és un pont que ens condueix cap a un passat que va quedar en el tinter i manca encara, segons Marquès, recuperar. L’exposició, organitzada per commemorar el 8 de març es podrà visitar fins al 23 de juny a la Biblioteca del Campus del Barri Vell de la Universitat de Girona.
 
L’exposició al núvol
Més enllà del format físic, les noves tecnologies ens donen l’oportunitat de compartir i elaborar recursos que ens faciliten altres formes d'apropament a la documentació i en facilita la seva divulgació i accés.
 
L’exposició virtual al DUGiDocs (Repositori institucional de la Universitat de Girona), recull tots els materials realitzats per a l’exposició i que podeu consultar en línia o descarregar.
 
Si voleu resseguir els camins de les mestres que s’han pogut documentar, podeu consultar el mapa interactiu que s’ha elaborat a la plataforma Instamaps del Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Cada mestra està representada per un color, i cada punt és un dels llocs del seu exili. Des del punt tindreu accés a la seva biografia, fotografia i més informació relacionada amb la seva vida i obra.
 
I, finalment, si el que us interessa són les fonts que documenten les biografies de les mestres, i de les quals hem partit per dissenyar l’exposició, podeu consultar la biblioteca que s’ha creat al gestor bibliogràfic Zotero. La documentació s'ha organitzat en dos grans grups. En primer lloc, trobareu una selecció de bibliografia en relació amb la temàtica de l'exposició més general i, en segon lloc, les fonts documentals de l'època i la bibliografia específica de cadascuna de les mestres: Adelina Cortina Benajas, Àngela Solés Sarret, Antònia Adroher Pascual, Dolors Piera Llobera, Elvira Godàs Vila, Estrella Cortichs Viñals, Elisa Úriz i Pi, Hilda Agostini Banús, Joana Colom Llach, Josefa Úriz i Pi, Margalida Comas Camps, Natividad Yarza Planas, i Pepita Macau i Julià.
 
Més informació al web de la Biblioteca de la Facultat de Lletres de la UdG:
 

 

Aquesta exposició forma part de la mostra "Exiliades. Els fils vermells entrellaçats", que es podrà veure fins al 15 d'octubre de 2023

B Banner WEB 1054x540 EXILIADES LogosCol page 0002

La mostra, ressegueix l’empremta de 20 perfils de dones exiliades de diferent trajectòria política, professional i social. És una aproximació a l’exili republicà a través de la perspectiva de gènere.

Les exiliades de 1939 van lluitar contra una doble vulnerabilitat, com a dones i com a refugiades polítiques, amb els recursos que tenia cadascuna a l’abast: formació, militància política, xarxes personals, recursos econòmics… Però més enllà d’allò que les singularitzava, van compartir una manera comuna de veure el món —deutora dels drets socials i civils assolits durant la República— i van fer del suport mutu, la solidaritat i la cooperació les estratègies bàsiques per a la supervivència, en els moments més durs, i la resiliència i l’apoderament, després.

Al llarg de l’exposició ens endinsem en les històries de vida de les exiliades i la seva capacitat d’acció, voluntat i poder per transformar la pròpia vida i la del seu entorn. Anomenem i fem visibles diverses generacions de dones que van mantenir el compromís i la convicció, malgrat tot i malgrat tant.

La memòria present de les exiliades, la d’aquestes que apleguem a l’exposició i moltes més que seguiran visibilitzant-se i estudiant-se els propers anys, passa així a formar part insubstituïble de la nostra memòria democràtica.

Podeu accedir als textos de l’exposició en català, castellà, francès i anglès a través del següent enllaç.

Podeu accedir a la nota de premsa i a imatges de suport a través del següent enllaç.

L’exposició, que s’emmarca dins del programa d’activitats culturals del 15è aniversari del museu, que es va inaugurar el 2008, es podrà visitar a la sala d’exposicions temporals del MUME fins el diumenge 3 de setembre.

Teresa Fèrriz Roure és responsable de la unitat Nous Projectes, del Gabinet de Rectorat de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Ha dirigit nombrosos projectes digitals orientats a l'ensenyament online i la difusió en obert i també ha dut a terme projectes d’investigació especialitzats en l’exili català a Amèrica.

virtual visitfra1 250p

StorymapENG

WebdocENG

Agenda

<<  <  Février 2024  >  >>
 Lu  Ma  Me  Je  Ve  Sa  Di 
   
   
Aucun événement disponible pour l'instant