Exposició: A nation in retreat (Una nació en retirada). La retirada vista per les agències fotogràfiques internacionals

Title:
Exposició: A nation in retreat (Una nació en retirada). La retirada vista per les agències fotogràfiques internacionals
When:
Sat, 9. February 2019 - Sun, 1. September 2019
Category:
Exposició Temporal Històric

Description

Exposició: A nation in retreat (Una nació en retirada). La retirada vista per les agències fotogràfiques internacionals

Del 9 de febrer a l'1 de setembre de 2019

Les commemoracions del 80è aniversari de la fi de la Guerra Civil a Catalunya i la retirada de l’Exèrcit Popular de la República cap a França permeten al Museu Memorial de l’Exili (MUME) de fixar una vegada més l’atenció sobre el drama humà de l’exili republicà al febrer de 1939. L’arribada massiva de quasi 475.000 persones refugiades al territori de la Catalunya Nord va provocar una catàstrofe humanitària sense precedents a Europa occidental que, sens dubte,  va marcar definitivament la història del segle XX.

Pocs dies abans del Nadal de 1938, el bàndol franquista va endegar el que anomenà “La Campaña de Cataluña”. La magnitud d’aquella operació militar va comportar el trencament del front republicà i la fugida de centenars de milers de persones –militars i civils– en direcció a la frontera pirinenca de les comarques gironines. Començava per a moltes d’aquelles persones un dur i llarg exili. La celeritat i la indubtable eficàcia d’aquella operació militar  s’explica, en gran mesura, per l’aplicació de l’exèrcit franquista, amb l’assessorament i participació dels seus aliats, l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista, d’una nova tècnica de guerra: la Blitzkrieg (Guerra llampec). Una de les principals característiques de la nova estratègia és la rellevància de la tecnologia i la manera com actuava una aviació moderna amb l’objectiu de colpejar la capacitat militar, econòmica i política del front i la rereguarda republicans i, d’aquesta manera, possibilitar un avanç ràpid de les tropes terrestres per tal de conquerir de manera efectiva nous territoris. Aquesta estratègia va comportar el pas indefectible de la guerra de posicions –tan característica de la Primera Guerra Mundial–,  amb un front fixat sobre el terreny, a una guerra llampec que va transformar la línia del front en un espai extremadament mòbil. La Blitzkrieg experimentada a Catalunya va permetre que l’exèrcit alemany, en la primera fase de la Segona Guerra Mundial (1939-1943), dominés quasi tot el conjunt del continent europeu.

L’exposició A nation in retreat. La retirada vista per les agències fotogràfiques internacionals, que proposa el Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera (MUME),  mostra com la representació dels conflictes armats va canviar profundament a partir de la Retirada republicana de 1939. Prop de 135 periodistes dels mitjans internacionals van ser acreditats, en efecte, per les autoritats franceses per tal de copsar i relatar el drama humà que tenia lloc a la frontera catalana. Les agències fotogràfiques internacionals també s’apressaren a enviar els seus fotoreporters. L’exposició del MUME presenta una selecció de 80 fotografies realitzades per les grans agències fotogràfiques franceses com France Presse, S.A.F.A.R.A o Fulgur o les americanes com Wide World Photo for The New York Times, Keystone, Associated Press Photo ou ACME. El recorregut de l’exposició ofereix la possibilitat de seguir, dia a dia –aproximadament des del 26 de gener al 10 de febrer de 1939– la cobertura d’aquest esdeveniment històric a través de la mirada i la perspectiva dels grans fotògrafs de guerra d’aleshores com, entre d’altres,  Robert Capa, David Seymour Chim o de fotògrafs locals de l’àrea del Rosselló que treballaven per a les grans agències, com fou el cas de l’imprescindible Auguste Chauvin.

L’exposició demostra, per mitjà de les imatges, la mutació que implicarà la Retirada republicana per al fotoperiodisme internacional. Des dels anys trenta,  el fotoperiodisme s’havia desenvolupat enormement i havia adquirit un caire polititzat, oferint al món una visió fonamentalment militant i progressista. La forma de fer la guerra durant l’ocupació franquista de Catalunya va impossibilitar de copsar una representació de la línia del front, atès que el front no existia a causa del vertigen de les operacions militars. Aquest aspecte, de gran transcendència en la captació fotogràfica, va obligar els fotoperiodistes a narrar visualment la guerra a través de les vivències de la població civil que s’havia exiliat i dels militars republicans derrotats, els quals, en traspassar la frontera, es convertiran també en asilats temporals en una III República francesa amb poca voluntat d’acollida. Aquesta població desvalguda, dependent de l’Estat francès i de la solidaritat internacional, esdevindrà, tal com es vol mostrar a l’exposició, l’objecte d’una nova manera d’entendre la captació visual dels conflictes armats. En bona mesura, la fotografia humanitària naixia a la frontera catalana al febrer de 1939.

Tal com se sostenia en un article del butlletí de l’organització humanitària British Committee for Refugees from Spain, del febrer de 1939, es tractava de la retirada de tota una nació ( A nation in retreat).  Un encapçalament d’article al qual es remet el títol d’aquesta exposició a fi de remarcar el protagonisme que adquirirà, des d’aleshores, la població civil en les crisis provocades pels conflictes armats. En definitiva, ja no es tractava només d’un exèrcit derrotat, sinó de tot un poble que havia sucumbit a la violència del feixisme.

 

El comissari de l’exposició

Eric Forcada (Perpinyà, 1975) és llicenciat en belles arts per la Universitat de Montpeller III, en història de l’art i en estudis catalans per la Universitat de Perpinyà. Eric Forcada centra la seva activitat professional com a comissari d’exposicions i com a autor de publicacions i catàlegs en col·laboració amb diverses institucions públiques o privades a Catalunya i a França.

Va començar la seva trajectòria professional com a periodista i crític d’art treballant per a diversos mitjans de premsa escrita com ara La Semaine du Roussillon (1999-2005) o de televisió com ara France 3 (2000-2005). Posteriorment va formar part de la Direcció de la Cultura de l’Ajuntament de Perpinyà com a director de la política museística i expositiva de la capital rossellonesa (2005-2010). En paral·lel a la seva activitat professional, el 2006 creà amb Oscar Jané la revista de cultura Mirmanda i des de llavors la codirigeix. També participa al grup de reflexió que porta el mateix nom que la revista, el qual uneix, entre Perpinyà i Girona, investigadors i pensadors preocupats pel desenvolupament territorial i cultural de les terres que conformen el nord de Catalunya.

Com a investigador, s’ha especialitzat en l’art del segle xx a la Catalunya del Nord. Un dels seus punts de reflexió i d’investigació se centra en l’estudi de les aportacions de la creació concentracionària produïda pels artistes de l’exili republicà català i espanyol refugiats a les terres nord-catalanes (1939-1944), especialment en la crisi de la representació que afectà tot el món artístic després de la Segona Guerra Mundial. En aquest sentit, ha comissariat diverses exposicions relacionades amb aquesta problemàtica i ha dedicat conferències, articles i catàlegs a aquest període poc conegut de l’art català.

virtual visit eng1 250p

StorymapENG

WebdocENG

Calendar

<<  <  March 2024  >  >>
 Mo  Tu  We  Th  Fr  Sa  Su 
    
Currently no events are available