Xerrada-debat: Aidez les réfugiés! Josep Maria Trias i Peitx i Philippe Gaussot, dos homes d'acció entre catòlics i quàquers

Títol:
Xerrada-debat: Aidez les réfugiés! Josep Maria Trias i Peitx i Philippe Gaussot, dos homes d'acció entre catòlics i quàquers
Quan:
Dis, 5. Juny 2021
Categoria:
Altres Activitats Històric

Descripció

Xerrada-debat: Aidez les réfugiés! Josep Maria Trias i Peitx i Philippe Gaussot, dos homes d'acció entre catòlics i quàquers

MUME, Dissabte, 5 de juny de 2021, a les 12h

 

Benvinguda: Alfons Quera, Director del MUME

Intervencions: Gemma Caballer Albareda, autora, i Felip Solé, documentalista i especialista en arxius audiovisuals de l'exili republicà.

Aforament limitat.

Inscripció prèvia a: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. / 972556533

L'acte es podrà seguir en directe per les xarxes socials del MUME (Facebook, Youtube i Twitter).

__________________________________________________________________________________________

 

El gener de 1939, a finals de la Guerra Civil espanyola, Josep Maria Trias i Peitx –aleshores secretari general d’Unió Democràtica de Catalunya– s’exilià a França, d’on ja no retornaria mai més.

L’allunyament de la seva terra i del que va ser el seu partit polític han contribuït a l’oblit d’un home d’acció, incombustible, que entre 1939 i 1944 va protagonitzar dues iniciatives d’ajuda als refugiats –primer als de la Guerra Civil espanyola i després als de la Segona Guerra Mundial– fins ara del tot desconegudes.

Entre 1939 i 1940, dins del Comité national catholique de secours aux réfugiés d’Espagne, va treballar per al reagrupament de famílies que s’havien separat en creuar la frontera francesa, va posar en marxa colònies infantils per als nens refugiats i va aconseguir treure més de 25.000 refugiats dels camps integrant-los en el mercat laboral francès. Posteriorment, al capdavant de la iniciativa Pour la renaissance des villages abandonnés, va treballar braç a braç amb els quàquers, hostatjant refugiats de la Segona Guerra Mundial en pobles francesos semiabandonats.

Una lluita contra l’adversitat, plena d’obstacles, però marcada per la valentia, el coratge i el compromís.

Philippe Gaussot, un jove de 27 anys que col·labora amb el Comitè Nacional Catòlic d’Ajuda als Refugiats Espanyols, va fer fotografies durant la Retirada i després, dels camps de concentració i de les colònies infantils gestionades pel Comitè catòlic. Les imatges són impressionants, però no s’havien vist mai fins ara. Els camps només eren en el record d’aquells que, malauradament, s’hi van haver d’estar, però la tasca de l’associació 24 Août 1944 i dels investigadors catalans Felip Solé i Grégory Tuban ha permès que sortissin a la llum per primera vegada. Felip Solé destaca l’originalitat de la mirada fotogràfica de Gaussot. “A diferència dels fotògrafs de premsa, com ara Centelles i Capa, ell no té una mirada de periodista, sinó que mostra la feina que fan. És un mirada global”, explica Solé, que remarca: “És el punt de vista d’un treballador humanitari i això dona una visió d’aquells llocs que no havíem tingut fins ara.” Solé diu que s’ha sentit identificat amb aquesta manera de captar la realitat. “Sempre he buscat la gent anònima en els meus treballs. És el que m’interessa; les històries col·lectives”, afirma.

En els darrers anys Gemma Caballer ha focalitzat la seva recerca en la figura de Josep Maria Trias i Peitx (Barcelona 1900 – Sant Miquel de Cuixà, Conflent 1979) i l’ajuda humanitària dels quàquers. Un exemple és el seu Treball Final de Màster que porta per títol «Els quàrquers i l’ajuda humanitària als refugiats espanyols a França: la iniciativa Pour la renaissance des villages abandonnés».

En aquesta obra explica la història d’aquest polític català que va ocupar el càrrec de secretari general d’Unió Democràtica de Catalunya durant la Segona República. Exiliat a França fou líder del Comité National Catholique d’Aide aux Refugiés de l’Espagne.

Els documents del Fons Personal Josep Maria Trias Peitx (1900-1979), que formen part de l’Arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, són testimoni de les iniciatives humanitàries, polítiques i culturals amb les que estigué vinculat:  escrits que parlen sobre la situació de Catalunya durant la guerra civil, els seus contactes amb el govern basc i els problemes de caire religiós existents en aquells moments en són un exemple.

Gemma Caballer Albareda (Barcelona, 1974), bibliotecària i historiadora, fou la responsable, junt amb la professora d’Història Contemporania de la UB Queralt Solé, de l’edició, la introducció i les notes del desè volum de la col·lecció  Els papers del Pavelló de la República,  editada conjuntament pel Centre d’Estudis Històrics Internacionals i  l’Editorial Afers.
 
 
Més informació:

visita virtual banner cat1 250p

StorymapCAT

WebdocCAT

mcp

Agenda

<<  <  Març 2024  >  >>
 Di  Di  Di  Di  Di  Di  Di