Col·loqui Internacional Walter Benjamin 2018: Vies de record i reparació en la sobremodernitat: memòria, postmemòria i història crítica

Col·loqui Internacional Walter Benjamin, 2018

“Vies de record i reparació en la sobremodernitat: memòria, postmemòria i història crítica”

Girona-Portbou 4, 5 i 6 d’octubre 2018

Des de la dècada de 1980, les transformacions d’ordre econòmic, polític i cultural han comportat, a escala global, alteracionssubstancials pel que fa a les relacions que tenen les societats i els individus amb les herències rebudes del passat immediat. Canvis, sens dubte, profunds que són indestriables de la nostra contemporaneïtat anomenada sobremodernitat (M. Augé), postmodernitat (J. Habermas/F.Jameson) o, fins i tot, reconsiderada darrerament com a etapa pòstuma, undesprés sense després (M. Garcés). 

Una època en què, mentre el sentit d’historicitat sembla evaporar-se en laimpossibilitat d’imaginar un futur que no sigui res més que un presentexpandit en el temps, per contra el passat recent –sobretot aquell que pren forma en la rememoració d’episodis violents i traumàtics– té una presència remarcable en la quotidianitat dels individus, fins al punt de ser tingut encompte en la implementació de programes de polítiques públiques.

L’omnipresència del present i l’obsessió pel passat (H. Rousso) conviuen en el zeitgeist d’aquesta sobremodernitat. Aquest fenomen es fa palès tant enels efectes de fragmentació i descomposició de velles certeses, com en la impressió d’haver arribat a un final que, sovint, estimula societats i individus a fer balanç, a passar comptes d’un passat irresolt, atapeït de ferides de tota mena, que s’hereta i es transmet entre generacions. En aquest sentit,segons alguns autors (M. Hirsch), resulta indicat parlar d’una postmemòriaque descriuria la relació de la “generació de després” amb el trauma personal, col·lectiu i cultural de la generació anterior. Unes experiències ques’haurien transferit de manera tan pregona i emotiva que semblarien constituir els propis records dels receptors de les generacions posteriors. Uns records, d’altra banda, que també estan mediats i confegits per relats irepresentacions externs a l’experiència física del testimoni directe. Així,doncs, en operar en el procés de transmissió mecanismes diversos de reelaboració, aquests records tenen sempre una condició vicària com la tétota reconstrucció memorialística i (també) històrica (B. Sarlo). Sigui o noapropiat l’ús del prefix post per designar les formes de la memòria, el queresulta clar és que tota transmissió és dipositària d’ambivalències i problematitzacions i, per tant, convida al qüestionament i la reflexió. 

La proliferació pública de relats memorialístics –elaborats i entesos en els termes del que es concep com a postmemòria– obre camins de compromís en la restitució de les víctimes, els vençuts i els resistents però ¿permetrealment superar el marc psicològic collectiu de la comunitat de dolor? ¿És desitjable que la inserció d’aquests relats en operacions d’història crítica possibiliti anar més enllà del “record en comú” sustentat sovint en el mite (o la propaganda en el pitjor dels casos) i atènyer un “record compartit” no tancat? És a dir, que representi una oportunitat d’entesa a l’entorn de les herències traumàtiques del passat immediat fonamentada en l’objectivitat i l’actitud empírica que, necessàriament, ha de prioritzar el “saber” incompletper sobre del “creure”. Siguin comissions de la veritat, siguin acords de pau, siguin programes de polítiques públiques de memòria, per esmentar alguns exemples, és segur que hauran de cercar assentament en els matisos factuals (D. Rieff) i la profunditat afectiva resultants d’una combinació equilibrada de memòria/postmemòria i història crítica.

Programa:

Dijous, 4 d’octubre

Facultat de Pedagogia, Universitat de Girona

18:00 h: Inauguració institucional

18:30 h: Conferència inaugural

La transferència de memòria com a objecte d’anàlisi històrica  

Ponent: Pedro Ruiz Torres  (catedràtic d’Història contemporània a la Universitat de València)

Presenta i modera: Maximiliano Fuentes (Càtedra Walter Benjamin/Universitat de Girona)

19:30 h: Presentació del llibre Kinder für die Aufklarung. Infancias e interrupcions en las emisiones radiofónicas de Walter Benjamin, d’Ana Lanfranconi. Assaig premiat en la III Edició del Premi Internacional Memorial Walter Benjamin,  2017

Divendres,  5 d’octubre

Facultat de Pedagogia, Universitat de Girona

Sessió de matí

10:00 h:  Cultura de la memòria i amnèsia política: fracàs i propostes

Ponent: Catherine Coquio (catedràtica de Literatura Comparada, Université Paris Diderot)

Presenta i modera Jordi Guixé (EUROM)

11:30 h: pausa-cafè

12:00 h: “En l’instant d’un perill. Colonialitat i memòria en l’Espanya actual”

Ponent: Sara Santamaria (professora, Aarhus University, School of Communication and Culture ) 

Presenta i modera: Jordi Font (MUME)

13:30h:  fi de la sessió del matí

Sessió de tarda

16:00h Panell d'experts i diàleg

 “Quan el passat traumàtic es fa present. Tipologies i exemples de transmissions  i relats memorials, vies de reparació i polítiques públiques de memòria”

Intervencions

-La persistència del passat traumàtic a l’Estat espanyol. Carències i dificultats en el bastiment d’una memòria “compartida” de la Guerra Civil, la dictadura franquista i la transició a la democràcia

Ponent: Montserrat Duch (catedràtica d’Història Contemporània a la Universitat Rovira i Virgili)

-El nazisme i l’estalinisme en la política memorial europea

Ponent: Laure Neumayer (professora al Centre Européen de sociologie et de Science Politique (CESSP, Université Paris 1)

-Les comissions de la veritat del Con Sud i la construcció social de la víctima de les violacions als drets humans

Ponent: Emilio Crenzel (professor de Sociologia a la Universitat de Buenos Aires, investigador del CONICET)

Presenta i modera: Antonio Míguez Macho (Universitat de Santiago de Compostela)

19;00h: Cloenda del Col·loqui

Dissabte, 6 d’octubre

8:00h Ruta a peu Banyuls-Portbou en homenatge a Walter Benjamin, amb la intervenció artística: “Banyuls  Portbou_muga  600” , a càrrec de Nora Ancarola amb  Ramon  Villegas.

Projecte realitzat amb la col·laboració del Centre de Creació Contemporània Nau Côclea de Camallera.

Sortida de Portbou. Cal apuntar-se a l’Oficina de Turisme de Portbou abans del dia 30 de setembre de 2018. Telèfon (0034) 972125161. Preu de l’autobús: 5 euros

 

 

Idea i organització:

Càtedra WB/ Universitat de Girona/ Museu Memorial de l’Exili (MUME)

Co-organitza:

Memorial Democràtic, Institut Català Internacional per la Pau, Generalitat de Catalunya , EUROM / Fundació Solidaritat UB, Universitat Perpignan

Col·labora: 

Nau Coclea,  Ajuntament de Portbou  i el projecte europeu Erasmus+ “Learning fron History... Planning the Future” liderat per Bewusstsein Region (Mauthausen-Gusen-St. Georgen). 

Amb el suport de :

Diputació de Girona,  Universitat de Girona, consell social, Ajuntament de Girona, Europe for Citizens

Les llengües del col·loqui seran les originals dels ponents i hi haurà traducció simultània del francès al català,  i del català i el castellà al francès.

 

Inscripció al col·loqui: fins al 30 de setembre de 2018 a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. +34 972 556533

(Assistència gratuïta)

Per a més informació, descarregar el programa del Col·loqui Internacional Walter Benjamin 2018 i el dossier informatiu del Col·loqui