Exposició: Rafael Ramis. Impulsor del Sindicalisme dels funcionaris de Catalunya

Exposició Rafael Ramis. Impulsor del Sindicalisme dels funcionaris de Catalunya

Del 14 al 30 de setembre de 2019, al hall del MUME

Inauguració: Dissabte, 14 de setembre a les 12h

Aquesta exposició neix arran de la publicació del llibre Rafael Ramis (1880-1936). Catalanista, republicà, socialista i maçó (Edicions Cal·lígraf), escrit per Joan Armangué sobre aquest home polifacètic que va articular i millorar els drets dels empleats públics durant la Segona República.

A l'acte d'inauguració participaran el Director del MUME, Alfons Quera, el Secretari General de la UGT a Girona, Xavier Casas, La Presidenta del Consorci del MUME i alcaldessa de la Jonquera, Sònia Martínez i l'autor de la biografia de Rafel Ramis, Joan Armangué.

Joan Armangué, autor del llibre Rafael Ramis (1880-1936). Catalanista, republicà, socialista i maçó (Edicions Cal·lígraf), assenyala que «Ramis va ser un home de valors i ideals. Un home que va treballar al servei del republicanisme, del socialisme i del catalanisme, sempre amb la voluntat de construir un país millor i més just. Malgrat tota la feia feta, la seva figura i la seva obra van caure en l'oblit. Personalment vaig tenir la primera notícia del mestre Ramis, als anys vuitanta, parlant amb un veterà militant socialista. Més tard, ja com a alcalde, cada cop que celebràvem algun homenatge als mestres republicans (Pere Masó, Josep Pey o Pere Bruguera), els exalumnes acabaven evocant sempre la figura de Ramis».

A banda de la seva activitat professional com a mestre, Ramis va fundar, entre altres iniciatives, la Unió Federal Nacionalista Republicana i el setmanari Empordà Federal, del qual en va ser el seu primer director. Durant vuit anys (a partir del 1912 i en dues etapes diferents) va ser el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament i va ser promotor i directiu de nombroses entitats de la ciutat, com el Casino Menestral o l'Orfeó Germanor Empordanesa. Políticament va participar, el 1922, en la creació de la Unió Socialista de Catalunya, partit en el qual va militar fins a la seva mort i convertint-se en el primer regidor socialista de Figueres.

Durant la dictadura del general Primo de Rivera es va exiliar amb la seva família a París, on van viure durant set anys. «Com que era un home fidel als seus principis i un treballador incansable, es va acabar convertint en un home de confiança de Francesc Macià. Aquest fet el va portar a participar en els fets de Prats de Molló», recorda Armangué. Aquell intent d'invasió de Catalunya pel Ripollès i la Garrotxa va acabar frustrant-se per una delació.

De retorn a Catalunya, acabada la dictadura, Ramis va establir-se a Barcelona. No va ocupar cap càrrec polític, però va fundar i presidir l'Associació de Funcionaris de la Generalitat de Catalunya. «Defensava un sindicalisme capaç d'aglutinar totes les categories del funcionariat. Estava a favor de promoure el mutualisme, el cooperativisme, la promoció de cases barates i de dur a terme una acció més reivindicativa. Apostava per un sindicalisme modern, de tall europeista», conclou l'autor de la seva biografia. Ramis moria el 3 de gener del 1936 a Figueres, víctima d'una malaltia pulmonar que venia arrossegant des de dos anys abans i que l'havia anat apartant de la vida professional i pública. La seva mort va motivar diversos articles necrològics amb la premsa catalana i mostres de condol de diversos representants polítics.