Accueil > Détails - Exposició "Rafael Ramis. Impulsor del Sindicalisme dels funcionaris de Catalunya"
CatalanEspagnolFrançais Anglais
 

Museu Memorial de l'Exili

Evénement 

Titre:
Exposició "Rafael Ramis. Impulsor del Sindicalisme dels funcionaris de Catalunya"
Quand:
14.09.2019 - 30.09.2019
Catégorie:
Expositions temporaires historique

Description

Exposició Rafael Ramis. Impulsor del Sindicalisme dels funcionaris de Catalunya

Del 14 al 30 de setembre de 2019, al hall del MUME

Inauguració: Dissabte, 14 de setembre a les 12h

rramis mume19 br

Aquesta exposició neix arran de la publicació del llibre Rafael Ramis (1880-1936). Catalanista, republicà, socialista i maçó (Edicions Cal·lígraf), escrit per Joan Armangué sobre aquest home polifacètic que va articular i millorar els drets dels empleats públics durant la Segona República.

A l'acte d'inauguració participaran el Director del MUME, Alfons Quera, el Secretari General de la UGT a Girona, Xavier Casas, La Presidenta del Consorci del MUME i alcaldessa de la Jonquera, Sònia Martínez i l'autor de la biografia de Rafel Ramis, Joan Armangué.

 

 

Joan Armangué, autor del llibre Rafael Ramis (1880-1936). Catalanista, republicà, socialista i maçó (Edicions Cal·lígraf), assenyala que «Ramis va ser un home de valors i ideals. Un home que va treballar al servei del republicanisme, del socialisme i del catalanisme, sempre amb la voluntat de construir un país millor i més just. Malgrat tota la feia feta, la seva figura i la seva obra van caure en l’oblit. Personalment vaig tenir la primera notícia del mestre Ramis, als anys vuitanta, parlant amb un veterà militant socialista. Més tard, ja com a alcalde, cada cop que celebràvem algun homenatge als mestres republicans (Pere Masó, Josep Pey o Pere Bruguera), els exalumnes acabaven evocant sempre la figura de Ramis».

A banda de la seva activitat professional com a mestre, Ramis va fundar, entre altres iniciatives, la Unió Federal Nacionalista Republicana i el setmanari Empordà Federal, del qual en va ser el seu primer director. Durant vuit anys (a partir del 1912 i en dues etapes diferents) va ser el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament i va ser promotor i directiu de nombroses entitats de la ciutat, com el Casino Menestral o l’Orfeó Germanor Empordanesa. Políticament va participar, el 1922, en la creació de la Unió Socialista de Catalunya, partit en el qual va militar fins a la seva mort i convertint-se en el primer regidor socialista de Figueres.

Durant la dictadura del general Primo de Rivera es va exiliar amb la seva família a París, on van viure durant set anys. «Com que era un home fidel als seus principis i un treballador incansable, es va acabar convertint en un home de confiança de Francesc Macià. Aquest fet el va portar a participar en els fets de Prats de Molló», recorda Armangué. Aquell intent d’invasió de Catalunya pel Ripollès i la Garrotxa va acabar frustrant-se per una delació.

De retorn a Catalunya, acabada la dictadura, Ramis va establir-se a Barcelona. No va ocupar cap càrrec polític, però va fundar i presidir l’Associació de Funcionaris de la Generalitat de Catalunya. «Defensava un sindicalisme capaç d’aglutinar totes les categories del funcionariat. Estava a favor de promoure el mutualisme, el cooperativisme, la promoció de cases barates i de dur a terme una acció més reivindicativa. Apostava per un sindicalisme modern, de tall europeista», conclou l’autor de la seva biografia. Ramis moria el 3 de gener del 1936 a Figueres, víctima d’una malaltia pulmonar que venia arrossegant des de dos anys abans i que l’havia anat apartant de la vida professional i pública. La seva mort va motivar diversos articles necrològics amb la premsa catalana i mostres de condol de diversos representants polítics.