Inici > Programació Cultural > Actuals > Exposicions Temporals > Detalls - Exposició Art i exili. Artistes de l'exili català de 1939. Llegat Fàbrega i Fons Narro
CatalàEspanyolFrancèsAnglès
 

Exposicions Temporals Actuals

Esdeveniment 

Títol:
Exposició Art i exili. Artistes de l'exili català de 1939. Llegat Fàbrega i Fons Narro
Quan:
08.02.2020 - 08.02.2020
Categoria:
Exposició Temporal Actual

Descripció

Exposició Art i exili. Artistes de l'exili català de 1939. Llegat Fàbrega i Fons Narro

Del 8 de febrer al 13 de setembre de 2020

Inauguració: Dissabte, 8 de febrer, a les 13h.

 

Art i Exili maqueta definitiva 004

 

Mostra basada en el fons Abelard Fàbregas del Museu de l'Empordà  i en el fons Josep Narro del MUME.
 
Dins el context de la recuperació del patrimoni artístic de l'exili republicà, aquesta exposició posa de relleu dues col·leccions pertanyents al Museu de l'Empordà i al MUME.
 
El fons Fàbrega del Museu de l'Empordà recull obres de diversos autors, com ara Josep Bartolí, Francesc Domingo, Roser Bru, Josep Narro, Francesc Moreno Capdevila, Pompeu Audivert, Francesc Camps Ribera, Avel·lí Artís Gener, Marcel·lí Porta, Pere Calders, Enric Climent o Carme Cortès.
 
D'altra banda, el Fons de Josep Narro recull l'obra d'aquest il·lustrador feta als camps de concentració francesos entre 1939 i 1941.
 
Tots aquests artistes van coincidir a Mèxic, on van ser acollits gràcies a les actives polítiques d'asil dels governs mexicans d'entre 1937 i 1945 i hi van viure els seus respectius exilis després de la Guerra d'Espanya.

Aquesta exposició conjunta entre el MUME i el Museu de l'Empordà inclourà una síntesi seleccionada dels dos fons, que estaran repartits entre Figueres i La Jonquera.

L'exposició del Museu de l'Empordà tindrà lloc entre el 24 de gener i el 6 de setembre de 2020 i la del MUME entre el 8 de febrer i el 13 de setembre.

 

Aquesta excepcional mostra tindrà associat un catàleg amb textos d'Enzo Traverso, Maria Lluïsa Faxedas i Enric Pujol, que es va presentar al Museu de l'Empordà de Figueres el 14 de febrer a les 19h, i un seguit d'activitats paral·leles al MUME i al mE, de les quals només s'han pogut fer, de moment, la primera.

 

Conferències al Museu de l'Empordà

Divendres 28 de febrer, a les 19 h, «Música als camps de concentració i en el camí de l’exili», conferència a càrrec de Jaume Ayats, musicòleg i directordel Museu de la Música de Barcelona.

Divendres 13 de març, a les 19 h, «L’art català a l’exili, Una història encara per escriure?», taula rodona a càrrec de Lluïsa Faxedas, Teresa Camps i Eric Forcada.

 

Activitats al MUME:

Taula rodona La creació a l'exili

MUME, Dissabte, 18 de juliol de 2020.

En el marc de la doble exposició Art i Exili. Artistes de l’exili català del 1939 aquesta jornada es proposa analitzar i debatre el que significà aquest exili per als creadors que el patiren i per a la cultura catalana d’aquells moments. Més enllà, però, d’aquest episodi històric, també es vol reflexionar sobre els condicionants (i les oportunitats) que afecten els creadors exiliats d’abans i d’ara.

 

Comissariat: Enric Pujol

Disseny: Marcel Dalmau

Organització: Museu de l'Empordà i MUME

 

___________________________________

Per a més informació sobre l'exposició podeu accedir als textos de l'exposició, vinculats als vuit artistes dels quals presentem obres al MUME, totes elles del fons Fàbrega del Museu de l'Empordà de Figueres, que presentem a continuació:

 

AVEL·LÍ ARTÍS GENER (TÍSNER) (Barcelona 1912 - 2000)

Més conegut actualment com a escriptor i periodista, desenvolupà la seva activitat com adibuixant (amb el pseudònim de Tísner), ja en la dècada dels anys trenta, en les revisteshumorístiques de més èxit. Participà a la guerra civil del 1936-1939 en el bàndol republicài es va haver d’exiliar el 1939. Fou internat al camp de Prats de Molló, d’on es fugà i passàa Tolosa de Llenguadoc. Seguidament s’exilià a Mèxic, on s’hi va estar gairebé vint-i-setanys, ja que no retornà a Barcelona fins al desembre de 1965. Hi desenvolupà una àmpliaactivitat artística: pintor, caricaturista, dissenyador i escenògraf per al teatre, el cinema i latelevisió. Conreà el periodisme, ja que col·laborà activament en la premsa de l’exili i dirigíla Nova Revista (1955-1958). A Mèxic inicià la seva trajectòria com a narrador, amb 556Brigada Mixta (1945).

tisner page 0001 red

 

POMPEU AUDIVERT (L‘Estartit, Baix Empordà, 1900 – Buenos Aires, 1977)

Fou un artista de reputació internacional i és considerat com un dels més grans gravadorsd’Argentina. El 1911 va marxar amb els seus pares a Buenos Aires, on es va formar i esnacionalitzà argentí, sense tallar, però, amb les seves arrels catalanes. No fou un exiliatpolític sinó un membre més de la gran emigració catalana a Amèrica iniciada a finals delsegle XIX i que possibilità una base sòlida a l’exili del 1939. El 1932 va rebre un premimolt important al Saló d’Aquarel·listes i Gravadors de Buenos Aires. Aleshores, la sevaobra era influïda pel surrealisme. Als anys quaranta, viatjà per Xile, Perú, Colòmbia iMèxic (país on residí del 1944 al 1947). Durant el 1948-1950 féu diferents estades aEuropa, sobretot a França i Bèlgica. Als anys seixanta féu un intent d’instal·lar-se aCatalunya, a Palamós, el 1969, però, a finals d’aquell mateix any, retornà a l’Argentina.

 Pompeu Audivert 3 red

 

PERE CALDERS (Barcelona 1912 – 1994)

Fou un dels escriptors més populars de la segona meitat del segle XX, gràcies al gran èxtidels seus contes. Això ha ocultat la seva faceta de dibuixant. Va estudiar a l’Escola deBelles Arts de Barcelona, Llotja (1929-1934). En aquella etapa, treballà junt amb eldibuixant txec Karel Cerny i començà a col·laborar a la premsa de l’època. En esclatar laguerra, junt amb el seu amic Avel·lí Artís Gener (Tísner), tingueren un paper clau en larenovació de L’Esquella de la Torratxa. Als anys trenta signava els seus dibuixos amb elpseudònim de Kalders. Fou voluntari a l’exèrcit republicà i el 1939 es va exiliar primer a laRepública francesa i després a Mèxic, a instàncies del poeta Josep Carner. A Mèxic, nodeixà la seva carrera literària i es casà, en segones noces amb Rosa Artís, germana deTísner. També continuà la seva activitat com a dibuixant i dissenyador gràfic a la editorialUTEHA, empresa que no deixà fins al seu retorn a Catalunya el 1963.

 Pere Calders red

 

FRANCESC CAMPS-RIBERA (Barcelona, 1895 – 1991)

Als anys vint ja s’havia guanyat un nom en el panorama artístic barceloní. Fou un delsimpulsors de grup «Nou Ambient»(1919). El 1925 exposà a la Galeria Dalmau i als anystrenta féu part del grup dels evolucionistes, amb els qui exposà a Madrid el 1932. Aquellmateix any, féu part del Grup d’Artistes Independents. En esclatar la guerra civil del 1936-1939, fou membre del Consell de Belles Arts i Arts Aplicades de Catalunya. El 1937s’exilià a França i el 1939 es va poder traslladar a Mèxic, on continuà la seva carreraartística en l’àmbit de la pintura, l’escultura, la ceràmica i el collage, però també del’ensenyament (a l’Institut Nacional de Mèxic). El 1945 fundà el Circulo de Bellas Artes icol·laborà de manera assídua a la premsa d’exili, sobretot a Pont blau. A la segona meitatdels anys setanta, es va instal·lar definitivament a Catalunya.

 camps ribera 3 page 0001 red

 

ENRIC CLIMENT PALAHÍ (València 1897 – Ciutat de Mèxic 1980)

Els seus estudis formatius com artista els va fer a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles,de València. El 1919 es va poder traslladar a estudiar a Madrid a l’Escola de SanFernando. I el 1924 va anar a París durant dos anys. Un altre cop a Madrid, es vinculà amoviments d’avantguarda. Els anys trenta van marcar un període de prestigi creixent. Noha de sobtar, doncs, que fos un dels artistes escollits per ser presents al famós Pavelló dela República espanyola de l’Exposició de París del 1937. Exiliat el 1939, va arribar a Mèxicel 1940, on va restar-hi durant quaranta anys, fins a la seva mort, per bé que a partir del1964 va fer estades sovintejades a Alacant. Poc temps després de la seva mort, el 1983,se li va fer una exposició monogràfica al Palau de Belles Arts de Mèxic i més recentment,el 2015, el Museu de la Ciutat de Mèxic li dedicà una retrospectiva.

 enric climent1 page 0001 red

 

MARCEL·LÍ PORTA (Barcelona, 1898 - Ciutat de Mèxic, 1959)

En l’etapa de preguerra, ja despuntà com a dibuixant, cartellista i pintor, sobretot ala revista humorística L’Esquella de la Torratxa. Havia estudiat arts plàstiques a Barcelonai es féu molt popular als anys vint i trenta per la seva participació destacada en la bohèmiaciutadana de l’època. Participà en el I Saló d’Humoristes de Barcelona (1933) i en el Salóde tardor (1938). Als anys trenta, va pertànyer a l’anomenat «Grup dels sis» que aplegàdestacats dibuixants com Lluís Elias Bracons, Hélios Gómez, Josep Bartolí i Shum (AlfonsVila Franquesa). Durant la Guerra Civil féu part del Sindicat de Dibuixants Professionals(SDP). Exiliat el 1939, es traslladà primer a Montpeller i després a Mèxic, on residí fins ala seva mort. Allà es dedicà a la il·lustració editorial, féu diferents exposicions i decoràlocals com ara la Biblioteca de l’Orfeó Català de la capital mexicana.

 marceli porta 1 page 0001 red

 

ANTONI (TONI) SBERT CALLAO (Perpinyà 1937 – Los Ángeles 2002)

Fill del conseller de la Generalitat Antoni Sbert i Massanet, i de Pepita Callao, arribà aMèxic amb el seus pares, el 1942. S’hi formà, per tant, com a persona i com a creador. Noha estat un pintor professional, sinó que la plàstica, segons Montserrat Galí, se la vaprendre «com una activitat molt important a nivell personal, però mai com a fontd’ingressos». Tot i això, la mateixa Galí, remarca que és «un pintor considerat en totes leshistòries de l’art mexicà que parlen de pintura abstracta». El mestratge d’altre autors foudecisiu en la seva orientació: «Tàpies és per a mi el gran mestre». Professionalment,Sbert despuntà en el món del cinema mexicà com a realitzador, guionista i fins i tot actorocasional. El vincle personal amb Abelard Fàbrega i la seva esposa Joana Just fou benestret i serví perquè no es desvinculés ni de la cultura ni de la llengua catalanes.

 toni sbert page 0001 red