Inici > Programació Cultural > Històric > Altres Activitats > Detalls - Conferència “Bombardejos, refugis i exili” de David Garcia Algilaga
CatalàEspanyolFrancèsAnglès
 

Altres Activitats

Esdeveniment 

Títol:
Conferència “Bombardejos, refugis i exili” de David Garcia Algilaga
Quan:
06.11.2015 - 06.11.2015
Categoria:
Altres Activitats Històric

Descripció

Conferència “Bombardejos, refugis i exili” de David Garcia Algilaga

Xerrada a càrrec de David García Algilaga, autor del llibre Ales Negres i Xampinyons – Bombardeigs i Refugis – Figueres 1936-1939, i Carles B. Gorbs, editor del llibre.

 

Aquest llibre és l'aportació historiogràfica més recent i actualitzada sobre els bombardejos a la ciutat de Figueres durant la Guerra Civil i ha sigut publicat per l'Editor C. Gorbs aquest 2015.


MUME, Divendres 6 de novembre de 2015 a les 19h


 

Ales Negres i Xampinyons – Bombardeigs i Refugis – Figueres 1936-1939 és el resultat d’una recerca històrica que defensa la següent hipòtesi:


Figueres, nus de comunicacions importantíssim per als interessos de la República, va ser bombardejada per una aviació moderna que perseguia uns teòrics objectius militars, amb total menyspreu per la població civil d’una ciutat oberta.


Davant d’aquesta amenaça, els figuerencs es varen protegir com varen poder, a vegades seguint les indicacions de la Junta de Defensa Passiva de Catalunya, a vegades, simplement, seguin l’instint de supervivència.


Figueres va ser una de les moltes ciutats bombardejades durant la Guerra Civil, però la seva situació geogràfica li va donar una rellevància estratègica que pagaria car.


Va viure el seu primer bombardeig el 20/01/1938, i el darrer el 07/02/1939.


Durant 1938 va ser bombardejada en set ocasions en 6 dies diferents, als que s’han de sumar els dos bombardejos que va patir el camp d’aviació militar de Figueres Nord (Vilabertran/Cabanes).


Aquells bombardeigs varen ser provocats per l’aviació italiana i alemanya estacionada a Mallorca, la qual perseguia destruir l’estació de ferrocarril amb un total menyspreu per la població civil que pogués morir durant aquests atacs poc precisos.


Els atacs aeris de 1938 varen provocar la mort de 85 persones, 133 ferits, molta destrucció i una ciutat que s’anava buidant a mesura que les famílies enviaven els fills als pobles del voltant.


Durant 1939, concretament durant els dies que van entre el 27/01/1939 i els 07/02/1939, Figueres va ser bombardejada un mínim de 16 vegades tant per l’aviació italiana de Mallorca com, sobretot per l’aviació italiana peninsular i la Legió Còndor. Durant aquells dies el camp d’aviació militar de Figueres va ser bombardejat en 3 ocasions.


Aquells bombardeigs estaven directament relacionats amb l’avenç franquista durant la Campanya de Catalunya, i buscaven tant la destrucció com el caos d’una zona que no volien que servís ni per formar una bossa de defensa, ni un espai per on es poguessin retirar homes i material d’un exèrcit derrotat.


Aquells atacs aeris varen provocar un mínim de 206 morts, número que només s’entén si es té en compte els milers i milers de refugiats que anaven arribant a Figueres camí de l’exili.


Les morts per bombardeig situen a Figueres en la 2a ciutat catalana amb més morts per aquesta causa.


Figueres, el 1937, ja s’havia començat a preparar per defensar-se dels atacs aeris però no sabia ni com ni quina era l’autèntica amenaça.


Va començar obrint trinxeres en diverses parts de la ciutat però els primer bombardeig seriós ja va deixar constància que aquella mesura era poc recomanada.


Per tant es van començar a habilitar i construir refugis per tota la ciutat sobretot a partir de febrer de 1938, tasca que va durar uns 12 mesos, fins febrer de 1939.


De refugis n’hi va haver d’oficials, recomanats per la JDP de Catalunya (galeria de mina construïts amb maons, amb fondària i protecció suficient, amb serveis mínims però existents, amb més d’una entrada,...),  com veïnals, domèstics, o particulars que amb la urgència que imposaven els esdeveniments, eren construïts aprofitant els marges del terreny, reconvertint trinxeres, aprofitant parets mestres de les cases, subterranis,...


La construcció de refugis va intentar estar dirigida per la JDP Local de Figueres, supervisada per la JDP de Catalunya, però se’n van fer molts més de veïnals, domèstics i particulars que d’oficials, tot i que els grans i importants varen ser promoguts per la Junta de Defensa Passiva de Figueres.


La construcció de refugis va ser una important tasca realitzada en moments en què mancava personal, diners i material.


Figueres, com moltes altres ciutats, va rebre una subvenció per costejar els refugis planificats, però aquesta només va representar aproximadament un 30%, la resta va sortir, voluntàriament o involuntàriament, de les butxaques dels ciutadans i les empreses de la ciutat.


Ales Negres i Xampinyons – Bombardeigs i Refugis – Figueres 1936-1939 ha comptabilitzat 5 trinxeres i un mínim de 31 refugis de tot tipus, des dels oficials com el de la Pl. Del Gra, l’Estació, els de la Rambla o la de la Pl. Del Teatre Jardí, a veïnals com el de Las Vegas, Ctra. Olot, l’Era d’en Deseia,... o particulars com els construïts a jardins, patis, subterranis,...


Els refugis segur que varen salvar vides.


Els bombardeigs varen provocar la destrucció d’una ¼ part de la ciutat, la destrucció del paviment de molts carrers, la destrucció de bona part del clavegueram i altres serveis, va deixar runes escampades per tota la ciutat,... els bombardeigs varen enrederir Figueres i paralitzar el seu progrés durant anys.

 

Més informació sobre el llibre a:

http://aeronautiquesemporda.blogspot.com.es/2015/03/introduccio-dalesnegresixampinyons.html

https://www.youtube.com/watch?v=XgEvmNClSaU