Inici > Programació Cultural > Històric > Exposicions Temporals > Detalls - Àfrica al cor. El conflicte ruandès vist per Joaquim Vallmajó
CatalàEspanyolFrancèsAnglès
 

Exposicions Temporals

Esdeveniment 

Títol:
Àfrica al cor. El conflicte ruandès vist per Joaquim Vallmajó
Quan:
13.09.2014 - 02.11.2014
Categoria:
Exposició Temporal Històric

Descripció

Àfrica al cor. El conflicte ruandès vist per Joaquim Vallmajó

 

Imatge de Joaquim Vallmajó, Fotografia de Josep Algans / Població civil ruandesa desplaçada arran del conflicte armat. Fotografia de Joaquim Vallmajó.

 

Exposició al MUME del 13 de setembre al 2 de novembre de 2014

Inauguració: dissabte 13 de setembre, a les 12h

Aquesta exposició és un projecte del GEES (Grup  d’Empordanesos i Empordaneses per la Solidaritat) amb la col∙laboració de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà, el MUME i el Memorial Democràtic, i el suport de l’Ajuntament de Figueres i la Diputació de Girona, que té com a principal propòsit commemorar el vintè aniversari de la desaparició de Joaquim Vallmajó i dels fets dramàtics ocorreguts a Ruanda des de l'1 d'octubre de 1990 a l’abril de 1994.

Joaquim Vallmajó (1941-1994) fou un sacerdot empordanès de l'orde dels missioners d'Àfrica (Pares Blancs), fill de Navata, que va exercir com a missioner prop de trenta anys a Ruanda. El 26 d'abril de 1994 va ser assassinat per l’organització guerrillera Front Patriòtic Ruandès (FPR), una de les faccions armades enfrontades en un violent conflicte, encetat a inicis dels anys noranta i de conseqüències terribles per a la població civil d’aquest petit país africà de la zona dels Grans llacs. Durant la seva llarga estada a Ruanda, Joaquim Vallmajó va destacar per la seva entrega al costat dels més humils i desposseïts. Aquest posicionament el va dur a treballar per millorar les condicions de vida de milers de camperols amenaçats per les dificultats econòmiques i la guerra. Alhora, va ser una veu discordant/crítica, i va denunciar els abusos de poder i les violacions dels drets humans que es van cometre en una llarga i complexa confrontació que anava més enllà de les suposades diferències ètniques entre els principals pobladors de Ruanda, els hutus i els tutsis.


Aquesta actitud ètica, en sintonia amb les seves conviccions religioses, va fer que Joaquim Vallmajó fos considerat una persona incòmode per qui estava a punt d’aconseguir el poder a Ruanda –el Front Patriòtic Ruandès–, després d’un abril de 1994 sagnant, en què centenars de milers de persones foren assassinades i moltes altres van haver de refugiar-se en zones frontereres dels països circumdants, especialment a l’antic Zaire, on les matances i les persecucions van prosseguir en un context d’exili i de desplaçaments forçosos.


L’exposició té la particularitat de mostrar el testimoniatge que ens va deixar Joaquim Vallmajó amb les seves cartes i les seves fotografies fetes sobre el terreny. És una mirada des de l’interior de l’hecatombe en què es va sumir la Ruanda d’aquells anys, amb la voluntat de fer visible el sofriment dels més febles. Alhora, l’exposició  també proporciona una explicació general sobre els antecedents del conflicte ruandès i la seva connexió amb la confluència d’interessos econòmics i geopolítics inconfessables entre les elits governamentals africanes, les potències del Primer món i les companyies transnacionals.

 

El GEES es va crear al 1994 arran de la desaparició de Joaquim Vallmajó. Amb aquesta exposició de caràcter itinerant que comença al MUME vol, d’una banda, donar a conèixer els fons documental de Joaquim Vallmajó, dipositat la primavera passada a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà i, de l’altra, a partir de l’exemple del compromís de Joaquim Vallmajó, té com a objectiu conscienciar sobre la rellevància de la Justícia social i la Cultura de la pau a través de la mediació i la promoció del diàleg inclusiu. Sense oblidar que aquestes vies de reconciliació necessiten paral·lelament l’aclariment de les responsabilitats dels crims comesos. En aquest sentit, la iniciativa de la Justícia universal n’és la principal eina tal com succeeix, en aquest cas concret de Ruanda, ja que hi ha interposada una querella contra quaranta alts càrrecs del govern ruandès en actiu, promoguda, juntament amb d’altres entitats, pel GEES.