Inici > Programació Cultural > Històric > Exposicions Temporals > Detalls - Exposició "Catalunya bombardejada. 75 aniversari dels bombardejos a la població civil..."
CatalàEspanyolFrancèsAnglès
 

Exposicions Temporals

Esdeveniment 

Títol:
Exposició "Catalunya bombardejada. 75 aniversari dels bombardejos a la població civil..."
Quan:
24.05.2014 - 24.05.2014
Categoria:
Exposició Temporal Històric

Descripció

Exposició Temporal

Exposició "Catalunya bombardejada. 75 aniversari dels bombardejos a la població civil i a les infraestructures catalanes"

Exposició del 24 de maig al 6 de juliol de 2014

Inauguració: Dissabte 24 de maig a les 18h.


Durant l’acte d’inauguració hi intervindran els testimonis Lluïsa Padrosa (Figueres) i Joaquim Sabiol (la Jonquera). Així mateix, Marta Marin-Dòmine llegirà un fragment de les memòries inèdites del seu pare, Joaquim Marín Caballol, que evoquen i descriuen els darrers bombardeigs sobre la Figueres del gener-febrer de 1939.

 

L’acte comptarà amb la intervenció del director del Memorial Democràtic, Sr. Jordi Palou-Loverdos.

Aquesta mostra, que aborda els bombardeigs aeris que va patir Catalunya durant la Guerra Civil, fa especial atenció als darrers dies del conflicte, dels quals enguany es commemora el 75è aniversari, en què la ciutat de Figueres i altres poblacions de l’Alt Empordà en plena evacuació del Principat i atapeïdes de refugiats camí de l’exili van ser objecte d’intensos i brutals atacs per part de les aviacions de la Itàlia feixista i l’Alemanya nazi que donaven suport a l’exèrcit franquista.



Horaris: de dimarts a dissabte de 10h a 19h

Diumenges i festius de 10 a 14h. Dilluns tancat


La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) esdevingué el primer conflicte armat on l’aviació tingué un paper decisiu. Els bombardeigs intensius que afectaren l’anomenada zona republicana són un exemple d’un nou model d’enfrontament bèl·lic en què la reraguarda es convertí en front de guerra i la població civil, en blanc per a l’enemic.

 

Aquesta mostra aborda els bombardeigs a Catalunya, que causaren milers de morts, ferits i danys materials, parant atenció a les ciutats referents de la massacre i la destrucció com Barcelona, Lleida, Granollers, Tarragona, Reus o Figueres. A més, s’incideix en la resistència ciutadana materialitzada en la construcció de centenars de refugis antiaeris a tot Catalunya per fer front als atacs indiscriminats de l’aviació feixista, principalment italiana i alemanya, que recolzaven l’exèrcit franquista.

La segona part és dedicada a un episodi poc conegut, però de gran transcendència tant per a les poblacions directament afectades com per al conjunt de Catalunya. Un dels primers objectius dels militars sollevats a Catalunya va ser intentar paralitzar la indústria catalana mitjançant els bombardeigs de les centrals hidroelèctriques que les abastien i, a la vegada, minar la moral de la població civil.

L’aixecament militar del 18 de juliol de 1936 posà fi a cinc anys d’incipient democràcia a l’Estat espanyol. Tot i que el cop fracassà a Catalunya, les tropes rebels mantingueren sota control bona part de la península. La guerra aèria esdevindria decisiva en el conflicte, capítol en què l’exèrcit franquista comptava amb superioritat gràcies a l’ajut de l’aviació italiana i alemanya, que protagonitzà els bombardejos més destacats, tant sobre la població civil com contra les indústries i infraestructures catalanes.

A finals de juliol de 1936 el general Franco ja comptava amb el suport del feixisme europeu, representat per la Itàlia de Mussolini i l’Alemanya de Hitler, el qual esdevingué determinant per assolir la victòria en la Guerra Civil.

 

L’Estat espanyol es va convertir en camp de proves per a les noves tàctiques militars que es generalitzarien durant la Segona Guerra Mundial, entre elles, el bombardeig aeri sistemàtic i indiscriminat sobre la població civil. L’aviació nazi i feixista fou responsable de terribles bombardejos, com el de Madrid el novembre de 1936 o el de Gernika el 26 d’abril de 1937, immortalitzat en la pintura de Pablo Picasso.


En esdevenir Catalunya un punt estratègic durant el desenvolupament de la guerra (lloc de recepció de material bèl·lic, amb indústria de guerra, centrals energètiques, importants ports i nusos de comunicació), es convertí en un objectiu prioritari de bombardejos; a més, Barcelona era al 1938 la capital dels tres governs republicans: el central, el basc i el català.


Més de 140 poblacions catalanes foren bombardejades al llarg del conflicte. Molts d’aquests atacs aeris van ser minuciosament planificats per l’aviació franquista i van escollir els objectius en funció de la seva importància estratègica a partir de la informació facilitada pels diferents grups d’espionatge que s’havien constituït a la rereguarda republicana, també coneguts com la Quinta Columna.


A part de Barcelona, foren especialment sagnants els atacs que patiren ciutats com Lleida, les Borges Blanques, Granollers, Badalona, Manresa, Figueres, Girona, Reus o Tarragona.

 

Les víctimes ocasionades pels bombardejos aeris i navals sobre la població civil, tant en la zona sota control dels rebels com en la zona republicana, superà la xifra de 12.000. Més del 90% d’aquestes víctimes residia en territori republicà: unes 5.500 a Catalunya (2.500 d’elles a la ciutat de Barcelona), gairebé 2.500 alPaís Valencià i prop de 1.000 tant a Andalusia, com a Madrid i al País Basc. El nombre de morts a la zona franquista a causa dels bombardejos va ser de1.088si prenem com a referència les xifres que van donar els mateixos vencedors de la guerra.

Enllaços d'interès i complements d'informació:

1. Dossier de premsa de l'exposició.

2. Dossier educatiu de l'exposició.

3. L'exposició als mitjans de comunicació (2012-2014).

3. Més informació al lloc web del Memorial Democràtic: http://bit.ly/LK04cD


Organització: MUME


Idea i creació: Memorial Democràtic / Generalitat de Catalunya

Amb el suport de: Barcelona Cultura, Ajuntament de Barcelona i Museu d'Història de Catalunya