El record de l'exili republicà és encara ben viu, no tan sols per aquells que directament o indirectament el patiren, sinó per àmplies capes de la població catalana actual que, des de ja fa temps, han manifestat un gran interès en la realització d'un museu com el que ara s'aborda. Un interès que, lluny de minvar amb el temps, no ha fet sinó créixer, fins al punt que a hores d'ara no és agosarat afirmar que l'exili ha passat a ésser un element de referència inesborrable de l'imaginari col·lectiu català i europeu contemporani.

Enllà, però, de la consideració del gran públic, la qüestió de l'exili republicà i de la resta d'exilis esdevinguts al llarg dels temps, constitueix una temàtica historiogràfica de primeríssim ordre. Encara que només ens cenyíssim al període contemporani, foren milers i milers les persones que en quedaren afectades, moltes de les quals visqueren molts d'anys (o la resta de llurs vides) als països d'acollida, on sovint hi feren una aportació rellevant. Molts d'ells també reflexionaren i deixaren constància de la seva condició i de les seves vivències. Existeix, doncs, un immens llegat de l'exili que, avui per avui, no ha estat encara suficientment recuperat, malgrat l'esforç fet des de diferents instàncies en aquest sentit. L’objectiu és dignificar les víctimes i explicar el nostre passat més immediat i els costos històrics i humans que tingué la lluita per la democràcia a les noves generacions, per tal que no es repeteixin. I per això és necessària una feina sistemàtica, constant i rigorosa que abordi la tasca de recuperar tot aquest llegat i  que vetlli per la seva preservació i difusió entre un públic el més extens possible.

Es pot dir que el procés de construcció i constitució del museu va de l'any 2000 fins al desembre de 2007, moment en què va es va inaugurar. L'organisme municipal feia temps que sospesava la possibilitat d'acollir en el seu territori una realització de caire museístic que estés arrelada a la història de la població i que li servís de promoció exterior i de captació turística d'una part de l'immens flux humà que anualment passa per la població (uns onze milions de persones a l'any). Es consideraren diferents propostes (com la creació d'un museu de l'Albera, del fet fronterer, del contraban o de l'exili) i en un principi es pensà en la realització d'un centre que les acollís a totes. Per acabar de definir la proposta, es cercà l'assessorament del Museu d'Història de Catalunya. Ja en els primers contactes conjunts s'arribà a la conclusió que calia centrar-se en un sol tema (per tal de poder-lo aprofundir de manera rigorosa) i que calia escollir aquell que respongués a una necessitat àmpliament sentida i que, per tant, pogués tenir una major projecció enllà d'uns interessos estrictament locals o comarcals. La temàtica de l'exili era la que millor s'adequava a aquests propòsits, ja que estava estretament lligada a la història local i comarcal, posseïa una inequívoca dimensió nacional i permetia un tractament de caire internacional. A l'estiu del 2001 es realitzà ja una primera aproximació a les línies mestres del pla director que es presentà a finals de l'any següent. Es partí de la consideració que un museu havia d’acomplir no tan sols amb una funció merament expositiva, sinó que també havia de realitzar una tasca de recerca i de divulgació dels resultats obtinguts, cosa que implicava l’impuls de línies de recerca juntament amb la Universitat de Girona. Així mateix, per reforçar el seu caràcter dinàmic, al costat d'una exposició de caràcter permanent, es realitzen anualment exposicions de caire temporal. La preservació i desenvolupament de la memòria de l'exili republicà implica necessàriament l'anàlisi del fenomen global de l'exili (cosa que voldria dir fer extensiu l'àmbit d'estudi a exilis d'altres èpoques i d'altres països) i la seva ubicació dins la temàtica més general de les migracions. En una societat que ha patit un exili polític tan important com el desfermat pel resultat de la Guerra Civil española i que tan sovint al llarg de la seva història ha hagut d'emigrar a d'altres indrets per raons de caire econòmico-socials (i que, inversament, ha hagut d'acollir en el seu territori gent de procedència molt diversa que ha assumit el país com a propi) es conserva una sensibilitat especial envers aquestes qüestions. A l'hora d'abordar la proposta museística es van tenir ben presents d'altres concrecions museístiques de caràcter internacional que es van considerar afins, es especial American Family Immigration History Center, d'Ellis Island (USA), Museum of the Jewish People -The Nahum Goldmann Museum of the Jewish Diaspora (Israel), Musée de la Résistance et de la Déportation de l'Isère (França), United States Holocaust Memorial Museum (USA) i Gernikako Bakearen Museo Fundazioa-Fundación Museu de la Paz de Gernika (País Basc).

El comissariat del projecte museogràfic va anar a càrrec d'Enric Pujol i Jaume Santaló. El disseny i l'escenografia a càrrec d'Ignasi Cristià i el projecte arquitectònic a càrrec de Rafael Cáceres i Philippe Pous. La iniciativa del museu, d'origen municipal, va ser encapçalada per l'alcalde Jordi Cabezas.

El Museu Memorial de l'Exili (MUME) és un projecte promogut per l'Ajuntament de la Jonquera, que es va iniciar el 2000-2001, i que va comptar amb el suport de la Unió Europea (programa FEDER-INTERREG III-A), de la Generalitat de Catalunya (Departaments de Presidència, de Cultura,  i de Interior, Relacions Institucionals i Participació)  i de la Diputació de Girona. L’empenta final per a la posada en funcionament del museu va tenir lloc el període 2006-2007 a través del suport que va rebre l’Ajuntament de la Jonquera de la Generalitat de Catalunya (Programa per a la creació del Memorial Democràtic/Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació). Posteriorment, l’any 2008, un cop obert el museu, el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, conjuntament amb l’Ajuntament de la Jonquera, va incentivar la creació del Consorci del MUME (amb la participació de la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà, la Universitat de Girona i l’Ajuntament de La Jonquera). Des de l’any 2010  el MUME està integrat en la Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya que dinamitza el Memorial Democràtic, cosa que implica que el Consorci del MUME sigui una de les seus de la Xarxa d'Espais de Memòria de Catalunya d'acord amb l'ordre de la Generalitat de Catalunya IRP /91/2010 de 18 de febrer de 2010.

visita virtual banner cat1 250p

StorymapCAT

WebdocCAT

mcp

Agenda

<<  <  Març 2024  >  >>
 Di  Di  Di  Di  Di  Di  Di