Inici
CatalàEspanyolFrancèsAnglès
 

Retirada i Camins de l'Exili de l'Alt Empordà

 

Projecte de senyalització d’espais i camins de l’exili republicà de 1939

El 26 de gener de 1939 les tropes rebels del general Franco van ocupar Barcelona. La Guerra Civil espanyola havia arri­bat pràcticament a les acaballes i la victòria de l’exèrcit rebel era imminent. Però per a totes aquelles persones que havien lluitat al costat de la legalitat democràtica que encarnava la República començava un període marcat per la repressió i el silenci. A fi d’evitar aquella situació, milers de ciutadans, tant militars com civils (homes, dones i infants), van haver de fugir i deixar la feina, casa seva i la família.

Entre final de gener i principis de febrer de 1939, es calcula que van fugir cap a França passant pel Pertús, Portbou i altres punts de la comarca de l’Alt Empordà unes 350.000 persones. Si hi sumem la resta de ciutadans que van travessar la frontera pels camins de les comarques de la Cerdanya i el Ripollès, el nombre d’exiliats ascendeix a gairebé mig milió de persones. Una vegada traspassada la frontera, es va iniciar un recorregut marcat per la incertesa, el fred, la fam, la por i la mort.

A causa de les mesures empreses per l’Administració fran­cesa, que bàsicament consistien en l’internament en precaris camps de concentració que no reunien les mínimes condici­ons d’habitabilitat i salubritat, la desesperança i la frustració van aclaparar els refugiats catalans i espanyols. Ben aviat, més de la meitat va retornar a la Nueva España franquista.Les persones que van romandre a l’exili –prop de 200.000– van patir els efectes de la Segona Guerra Mundial i, fins i tot, en alguns casos, la deportació als camps nazis. Finalment, la majoria dels republicans exiliats es van establir a França i també, en menys quantia, a la Unió Soviètica i altres països europeus. Tanmateix, alguns grups nombrosos van a anar a raure a Mèxic i a altres països americans.


Senyalització dels camins de l’exili

El Memorial Democràtic i el MUME, amb la col·laboració del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, han senyalit­zat les localitats i els paratges d’aquesta comar­ca que van tenir més importància en el moment del gran èxode republicà. Tot i que els passos fronterers més importants de la comarca són la Jonquera i Portbou, també s’han tingut en compte altres vies secundàries, com ara els pobles situats als massissos mun­tanyosos de l’Albera i les Salines, i els munici­pis que van desenvolupar un paper rellevant en la resistència i l’evacuació de les darreres unitats militars republicanes, com és el cas de Figueres, Roses, Vilajuïga, Garriguella, Llançà, Colera, Llers, Darnius, Maçanet de Cabrenys, Canta­llops, Espolla i Rabós. Alguns dels indrets més significatius a què es fa referència són el Coll del Portús (la Jon­quera); el Coll dels Belitres (Portbou); el Mas Perxés (Agullana) que va ser l’última seu de la Generalitat de Catalunya; el Coll de Man­rella (Agullana); el Coll de Lli (la Vajol), lloc de pas de les màximes autoritats republicanes; el mas Can Barris (la Vajol), seu de la presidèn­cia de la República; el Castell de Sant Ferran (Figueres); el Castell de Peralada, i la Mina d’en Negrín (la Vajol) on la República va cus­todiar obres d’art durant la Guerra.

La materialització d’aquesta senyalització conforma un territori de memòria en el qual el MUME actua com a eix i agent dinamitzador.Antecedents del projecteLes comarques gironines van ser l'escenari principal de la retirada de centenars de milers de persones, incloent-hi els principals dirigents de la Generalitat, de la República espanyola i del govern autonòmic basc. Fou també l'escenari de la retirada del gruix de l'exèrcit de Catalunya, que va anar a parar a Catalunya del Nord, el primer refugi de la gran massa dels vençuts, que foren internats en "camps d'acolliment i de concentració" com els d'Argelers, Sant Cebrià, El Barcarès, Ribesaltes, etc. i que van acabar sobretot a França, a països llatinoamericans, al Magreb o bé retornant a la Nueva España franquista. A la mateixa frontera, la població de la Jonquera fou la gran porta de l'èxode republicà. El Museu Memorial de l'exili (MUME), inaugurat des de finals de 2007, actua com a nucli dinamitzador dels espais de memòria de la comarca de l’Alt Empordà i de bona part de les comarques de Girona.

Font: Diari El PUNT (1989)

Els orígens del projecte impliquen diverses institucions, com el Museu Memorial de l’Exili (MUME), El Consell Comarcal de l’Alt Empordà i el Memorial Democràtic. Aquesta actuació subvencionada pel Memorial Democràtic s’emmarca dins l’àmbit temàtic Espais de Memòria –Espais de Frontera i Exili, dins les actuacions previstes per la Xarxa d’Espais de Memòria (Pla d’Actuació dels Espais de Memòria de Catalunya, Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya, 2007).

Els objectius d’aquest projecte són la revaloració i dignificació del patrimoni memorial i dels espais de l’exili del Pirineu gironí, escenari principal de la retirada, l’ampliació de l’espai del museu al territori i als passos d’exili més importants de la zona, la voluntat d’expansió de la senyalització a les comarques veïnes (fins a Puigcerdà, inicialment) i a la Catalunya del Nord de manera unitària i conjunta i fer del MUME un centre cultural de referència en el territori pirinenc transfronterer sobre temàtiques afins.

Tríptic informatiu del Memorial Democràtic vinculat a la senyalització Retirada i Camins de l'Exili (Alt Empordà).


La senyalització realitzada fins ara inclou 17 pobles amb 27 punts d’informació i un total de 30 senyalitzacions entre cartelleres, monòlits, banderoles, punts de seguiment, faristols panoràmics, faristols senzills i adossats panoràmics.

Els pobles i els indrets senyalitzats de cada poble són:

Agullana (poble, Mas Perxés i Coll de Manrella)

Cantallops (Bell-lloc i passos de muntanya)

Colera (pont ferroviari)

Darnius (poble i Can Descals)

Espolla (poble)

Figueres (Plaça Ajuntament i Castell de St. Ferran)

Garriguella (poble i aeròdrom)

La Jonquera (MUME i El Portús)

La Vajol (poble, monument a l’exili, Mina Canta o d’en Negrín, Can Barris i Coll de Lli)

Llançà (Casa Marly, colònia infantil)

Llers (poble vell, volat el 1939 per les tropes republicanes en retirada)

Maçanet de Cabrenys (poble i passos de muntanya)

Peralada (Castell-convent de Peralada)

Portbou (refugi antiaeri i Coll de Balitres)

Roses (refugi antiaeri)

Rabós-Banyuls (Coll de Banyuls)

Vilajuïga (poble i Gran Hotel Central, colònia infantil)


Logotips dels ajuntaments i institucions que van col·laborar en el projecte de senyalització: