ADREÇADA A ESTUDIANTS D’ESO I BATXILLERAT I GRUPS D’ADULTS

- Durada: 1 dia (6 hores) / Preu per adult / alumne: 12 €

- Grups de menys de 20 adults / alumnes: 240 € / grup

“Es tasca més àrdua honrar la memòria dels éssers anònims que la de les persones cèlebres. La construcció històrica està consagrada a la memòria de qui no té nom” Walter Benjamin

Walter Benjamin (Berlin, 1892 - Portbou, 1940), filòsof alemany d’ascendència jueva, va arribar a Portbou a finals de setembre del 1940 fugint de l’ocupació alemanya de França. En assabentar-se que les autoritats espanyoles pretenien retornar-lo a la França de Vichy i que, per tant, no podria arribar als Estats Units, es va suïcidar a l’hotel en el qual s’hostatjava. La mort d’aquest gran intel·lectual europeu és un exemple més del protagonisme que va assolir la frontera pirinenca durant la Segona Guerra Mundial, així com de les implicacions de la dictadura franquista amb les forces de l’Eix.

El recorregut s’inicia al MUME amb una breu introducció sobre el període que abraça la postguerra franquista i el conflicte mundial per, després, continuar fins a Portbou seguint els darrers passos del pensador alemany. L’activitat es completa amb una visita al cementiri i al conjunt escultòric de Dani Karavan, i amb un exercici de lectura i comentari de textos del mateix Walter Benjamin i d’altres autors vinculats als esdeveniments d’aquella època.

Durada: 1 dia (5-6 hores) / Preu per adult / alumne: 12 €
· Grups de menys de 20 adults / alumnes: 240 € / gru

Descarregar document PDF amb informació de la ruta "Portbou i Walter Benjamin"

Detalls

 ADREÇADA A ESTUDIANTS D’ESO I BATXILLERAT I GRUPS D’ADULTS

· Durada: 1 dia (6 hores)
· Preu per adult / alumne: 12 €
· Grups de menys de 20 adults / alumnes: 240 € / grup

L’èxode republicà va comportar una enorme pèrdua cultural per al país. Grans
intel·lectuals (escriptors, científics...) van haver de deixar les seves ocupacions
i van caure en la incertesa de l’exili. Dins l’espai cultural català va tenir lloc un
autèntic esfondrament a causa de la persecució de la llengua que va emprendre
la dictadura franquista. En l’àmbit estatal, la desraó també es va imposar al
progressisme i a la llibertat creativa. El cas del poeta Antonio Machado n’és
l’exemple per antonomàsia. Machado, malalt i exhaust, va morir al cap de poc
temps d’haver travessat la frontera i va ser enterrat al cementiri de Cotlliure.
Amb aquesta ruta, es pretén incidir en la relació entre l’exili i el món cultural. El
recorregut s’inicia a la Jonquera amb una visita al MUME. Tot seguit, la ruta
continua cap a Cotlliure, on el poeta Antonio Machado va arribar juntament
amb la seva família, procedent de Barcelona, en la que fou l’última etapa del
seu penós periple de fugida de la victòria franquista. Al llarg de l’itinerari es
llegeixen i es comenten textos d’Antonio Machado i d’altres autors exiliats.
L’èxode republicà va comportar una enorme pèrdua cultural per al país. Grans intel·lectuals (escriptors, científics, músics...) van haver de deixar les seves ocupacions i van caure en la incertesa de l’exili. Dins l’espai cultural català va tenir lloc un autèntic esfondrament a causa de la persecució de la llengua que va emprendre la dictadura franquista. En l’àmbit estatal, la desraó també es va imposar al progressisme i a la llibertat creativa. El cas del poeta Antonio
Machado n’és l’exemple per antonomàsia. Machado, malalt i exhaust, va morir al cap de poc temps d’haver travessat la frontera i va ser enterrat al cementiri de Cotlliure.

Amb aquesta ruta, es pretén incidir en la relació entre l’exili i el món cultural. El recorregut s’inicia a la Jonquera amb una visita al MUME. Tot seguit, la ruta continua cap a Cotlliure, on el poeta Antonio Machado va arribar juntament amb la seva família, procedent de Barcelona. Aquesta fou l’última etapa del seu penós periple de fugida de la victòria franquista. Al llarg de l’itinerari es llegeixen i es comenten textos d’Antonio Machado i d’altres autors catalans exiliats.
Detalls

ADREÇADA A ESTUDIANTS D’ESO I BATXILLERAT I GRUPS D’ADULTS

Dades tècniques:

· Durada: 2 dies / Preu per adult / alumne: 20 €

· Grups de menys de 20 adults / alumnes: 400 € / grup

Grups escolars de les Comarques de Girona consultar al MUME reduccions de preus del programa INDIKA de la Diputació de Girona

Informació i reserves per a visites guiades i rutes:

Tel. 972 556 533 / Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Descripció:

La ruta té una durada total de dos dies: la primera jornada, que comença amb una  visita al MUME, ens porta des de la Jonquera fins a Sant Cebrià, camp de refugiats republicans on hi resta, al cementiri, el vestigi de l’homenatge commemoratiu  als morts al camp i el monument dedicat a Lluís Companys a peu de la platja. Tot seguit s’emprèn la ruta fins a la Maternitat d’Elna, oasi d’esperança i de solidaritat on van néixer 597 infants les mares dels quals eren refugiades catalanes, espanyoles, jueves i gitanes.

El segon dia, la ruta continua per tal de resseguir, des d’Agullana fins al Coll de Lli, un dels camins que, al febrer de 1939, van recórrer milers d’exiliats, entre els quals una bona part de la intel·lectualitat catalana i els màxims dirigents polítics catalans, espanyols i bascos, però també el “tresor de la república”. En aquest itinerari, es combina la visita a la sala sobre l’exili cultural a Agullana, el desplaçament amb vehicle i la marxa a peu.

Descarregar document PDF amb informació de la ruta "3. Records i camins de l’Exili: Agullana, la Vajol, Sant Cebrià i Elna".

 

Detalls

A l’altra costat de la frontera, tal com assenyalen els testimonis, per a molts
l’exili es va convertir en una tragèdia d’immenses proporcions. França no
estava preparada per a l’arribada de centenars de milers de persones i
reaccionà tard, organitzant camps de refugiats, que esdevingueren autèntics
camps de concentració, a les platges d’Argelers, Sant Cebrià i altres
municipis del litoral mediterrani, així com també en diversos punts de
l’interior. Enmig del desastre, l’actuació d’alguns ciutadans francesos i de les
organitzacions internacionals d’ajuda, que es concretaren en iniciatives com
la de la Maternitat d’Elna, són dignes de ser recordades com a contrapunt
d’humanitat i cant a l’esperança.
L’activitat comença amb una visita al MUME i tot seguit s’emprèn la ruta de
l’exili en direcció a Argelers i a la Maternitat d’Elna.
l’exili es va convertir en una tragèdia d’immenses proporcions. França no
estava preparada per a l’arribada de centenars de milers de persones i
reaccionà tard, organitzant camps de refugiats, que esdevingueren autèntics
camps de concentració, a les platges d’Argelers, Sant Cebrià i altres
municipis del litoral mediterrani, així com també en diversos punts de
l’interior. Enmig del desastre, l’actuació d’alguns ciutadans francesos i de les
organitzacions internacionals d’ajuda, que es concretaren en iniciatives com
la de la Maternitat d’Elna, són dignes de ser recordades com a contrapunt
d’humanitat i cant a l’esperança.
L’activitat comença amb una visita al MUME i tot seguit s’emprèn la ruta de
l’exili en direcció a Argelers i a la Maternitat d’Elna.
Detalls

Més articles...

  1. Camins de l'exili i frontera
Pàgina 2 de 3

visita virtual banner cat1 250p

StorymapCAT

WebdocCAT

mcp

LOGO AAMUME FINAL2

A un click

Agenda

<<  <  Mai 2024  >  >>
 Di  Di  Di  Di  Di  Di  Di 
    1  2  3  4  5
  6  7  8  9101112
13141516171819
20212223242526
2728293031